foto: tundeldevestuarios.com
Àngel, tot just avui fa 6 mesos que vàrem fer la primera entrevista. Les coses han canviat moltíssim, per començar fes-nos una valoració general del que ha passat en tot el temps que portes aquí.
Crec que estem vivint una temporada molt intensa. Amb dinàmica, sobretot al principi, no del tot positiva però erem concients per que som un equip totalment nou i sabíem que patíriem una miqueta. Després a partir del 2 desembre, la derrota contra el Vilassar va arribar aquesta gran ratxa que hem disfrutat moltíssim. Ara s'ha perdut aquesta ratxa, vem perdre precisament al camp del Vilassar, però l'objectiu està més que complert i ara l'únic que hem d'intentar és lluitar per complir el nostre somni.
Destaques sempre la confiança que en els pitjors moments la directiva i el propi planter han tingut en tu, això ha estat clau no?
Doncs sí. De fet de no haver estat així avui dia ja no seria l'entrenador del Masnou. Després de la derrota contra Vilassar em podríen haver fet fora, ho vem estar parlant, jo no em veia amb forces per continuar però tant els jugadors com la directiva ho tenien claríssim i em van fer veure coses que fins al moment jo no havia valorat. I mira el que és el futbol, passen 3,4,5 mesos després i arriba aquesta dinàmica impressionant.
Parlant més futbolísticament, centrant-nos estrictament en el qué passa sobre el terreny de joc, quins canvis tàctics sobretot creus que són els que han portat a l'equip a aquesta ratxa?
Nosaltres a principi de temporada volíem fer un joc molt atractiu, volíem ser un equip molt ofensiu. Però no teniem clar el sistema que es podria adaptar millor als jugadors que tenim i a la categoria. Passaven els partits i veiem que això no donava resultat, teníem realment molts problemes defensius. Jugadors que jo no els hi donava confiança com Aitor Nisa, David Peinado o Cristian Guerrero han anat entrant i ara són realment indiscutibles. A part d'això tot té una lógica, si ens fixem en els primers partits de lliga el líder va ser l'Avià, que és un equip que porta 3 o 4 anys junts; La Jonquera, que també portava un temps junt; Granollers, que venia amb la dinàmica de l'ascens; Sant Cugat, tot equips que estaven fets i que portaven dinàmica positiva. Nosaltres no, el nostre equip era totalment nou i necessitavem un procés d'adaptació dels jugadors amb l'entrenador i amb la categoria.
Tornem enrere, què et passava pel cap després del 2 de desembre aquell 1-5 contra el Vilassar de Dalt? La primera decisió que vas prendre després de tot això va ser donar la baixa al llavors capità i porter titular Jordi i al jugador amb més experiència, Xavi Comas, suposo que va ser tot molt complicat no?
Probablement de la meva etapa com a entrenador i fins tot també com a jugador, va ser el moment més complicat. Se'm passava tot pel cap, jo tenia ganes de disfrutar, d'entrenar, havia escollit el Masnou i la Primera Catalana per què volia compaginar-ho amb la meva altra feina però volia sentir el que era el camp i entrenar. Durant aquelles dos setmanes creia que m'havia equivocat agafant un equip, que m'havia equivocat en moltes decisions. Jo tenia ganes de plegar, creïa que els jugadors no es mereixien un entrenador que no tenia confiança en mi mateix i se'm va fer molt llarg. Després a partir del tercer o quart dia els jugadors i la directiva em van donar la seva confiança ràpidament vaig canviar el xip però la directiva em va comentar el tema que s'havien de donar baixes, va ser complicat per què tan amb Jordi com amb Xavi Comas ens unia
una rel·lació futbolística sinó també personal, amb el Àlex no tant bona però si com a jugador, i la veritat és que no això no agrada mai. En molts altres casos la directiva fa fora a l'entrenador però aquí la directiva tenia clar que l'únic responsable no era jo i al final la cosa ha sortit bé.
Deies llavors que era molt important per què l'equip pogués estar a dalt corregir errors defensius, estar més concentrats, les dades diuen que això s'ha aconseguit, com heu treballat aquest aspecte?
Hem replegat bastant millor que no pas al principi. Abans costava molt, l'equip en el moment quan perdia la pilota es partia en dos, amb la qual cosa érem molt vulnerables al darrere però ara crec que l'equip té molt d'ordre defensiu, quan perdem la pilota tenim molt clar el que s'ha de fer i han fet un canvi d'actitud brutal. Ara tenim una gran capacitat de sacrifici que al principi no teníem. Hem tirat una mica més enrrere la línea defensiva, ja no defensem al mig del camp sinó més a prop de la nostra àrea. Hem canviat la mentalitat d'aquest equip, ara crec que som un equip que a la contra ens trobem bé, amb tres, quatre tocs ens plantem a l'àrea contrària i ens basem en això. Molta concentració a nivell defensiu, molta intensitat i partim sempre amb el mateix objectiu, deixar la porteria a zero.
Diumenge passat derrota després de 16 jornades a Vilassar de Dalt en un partit que no va ser dels millors del Masnou ni molt menys, però veu tenir ocasions per poder empatar com a mínim no?
Sí, no va ser dels millors però tampoc va ser un partit dels dolents. Ara el Masnou quan juga contra un rival aquest té molts incentius per guanyar-lo, a part de la classificació, a veure qui era el primer en vènce'l després d'una ratxa així...Abans el Masnou era un equip de la part baixa i ara és un equip que està en promoció d'ascens a Tercera Divisió, i obviament això li dona un plus més al rival. Ens va passar de tot, ja durant la setmana l'equip i jo el primer vem perdre una mica d'intensitat i l'hem de recuperar, però res més. No li podem donar més voltes, seria boig per la meva part el fet de criticar aquest equip per un partit amb la dinàmica, amb el que estan fent, és que són bèsties treballant i si tenim un partit o mitja part no tan positiva, doncs no passa res.
L'àrbitre va ser determinant xiulant dos penals en contra i dues expulsions però sembla que has aconseguit apagar tota la polèmica que patia ja des d'anys enrere en aquest club amb els col·legiats, em consta que saps el que va passar l'any passat...Has aconseguit canviar també aquest aspecte?
Per mi era molt important. Jo sóc el primer que quan veig alguna decisió que no és justa o que no és la correcte, em queixo. Però és que són àrbitres, han de pendre les decisions amb dècimes de segon i no pots fer-hi res. L'únic que hem d'intentar és col·laborar el màxim possible i no perdre concentració en el que és realment important que és el joc i ser més intel·ligents per què tenim moltes targetes per protestar i coses absurdes i això ens perjudica. Diumenge, dues expulsions, dos penals crec que un dels penals jo no l'hagués xiulat, però no passa res, ja és passat i hem de pensar en el pròxim partit.
Aquest diumenge ens visita el líder Cerdanyola, que es va proclamar campió, creus que és just mereixedor d'aquest títol?
Sí, i tant. Tot el que no fos el Cerdanyola campió no hagués estat just amb ells. És un equip que porta des del prinicipi treballant molt bé, la dinàmica i el que transmet és que són un grup molt cohesionat amb un objectiu comú. L'entrenador és un malalt del futbol, ho sap tot de la categoria, tot de tots els jugadors i s'ho mereixen tot. Ara tenen la possiblitat de competir a Tercera l'any vinent i a nosaltres ens faria molta il·lusió poder jugar contra ells l'any que ve en aquesta categoria.
Tindreu moltes baixes per aquest partit, tot i que debutarà Àlex Isern. Com creus que podreu fer front a tot això i aquest gran rival?
Estem parlant amb els jugadors i ells saben que han passat moments pitjors. A Lloret o a Farners per exemple hi vem anar amb 12 jugadors del primer equip i vem guanyar. Si alguna cosa té aquest equip és que jugui qui jugui ho donarà tot per la samarreta, pel seus companys i pel repte aquest que tenim en comú i segur que competirem. El Cerdanyola és un equipàs, ja de Tercera però al camp del Masnou no ho tindran fàcil. Jugarem amb un central juvenil, debutarà Àlex Isern, algun jugador canviara la seva posició per què son moltes baixes importants però el Masnou diumenge anirà a pels tres punts i penso que ho podem aconseguir.
Com veus la resta de rivals directes, estan punxant últimament, quin equip veus més perillós pel Masnou en aquest tram final?
Doncs més que fixar-me en l'Horta, el Farners, la Jonquera o el Peralada que estan allà el que em preocupa més són els nostres rivals que són molt forts. Cerdanyola, després ve el Farners, hem d'anar a La Jonquera i acabem amb el Lloret. El que és impressionant és que faltant quatre jornades no hi ha cap equip que no es jugui res. Avui mirava la classificació, els que tenen 44 punts encara poden lluitar per l'ascens, els que tenen 41 no es poden confiar i fins i tot el Ripollet encara té vida. Aquesta setmana viurem una jornada un altre cop apassionant. Per calendari, potser l'Horta juntament amb el Peralada siguin els que millor ho tinguin.
Has fet ja debutar dos juvenils i hauràs de comptar amb ells per aquest diumenge. Passats ja uns mesos suposo que deus conèixer millor ja tot, com veus la cantera del club? Creus que sortiran jugadors?
Sí, lamentablement el juvenil fins fa un mes o dos estava en una situació molt complicada i no podíem agafar molts jugadors per tal de no perjudicar-los. Quan tinguin la salvació quatre o cinc jugadors pujaran al primer equip. Els conec, ja han entrenat amb nosaltres i la idea evidentment és comptar al màxim amb ells. No per donar-los minuts de premi, això no m'agrada fer-ho i a més no ho podrem fer, sinó per què siguin importants. El Rúben té la sort d'haver jugat al camp del Lloret on ho va fer molt bé, el dia del Guíxols que va entrar de davanter, l'altre dia va tornar a sortir i va tenir el pal al camp del Vilassar. El Salva Morales per mi té un futur impressionant, Marc Priego que és porter juvenil de primer any encara vull seguir comptant amb ell, m'ofereixen porters cada setmana però aquest 'nano' és espectacular....i la idea és aquesta. Content de que els jugadors vagin pujant i que l'edat del planter sigui tan jove.
Heu parlat ja alguna cosa per la temporada vinent? T'agradaria seguir aquí?
Sí, sí que m'agradaria. Però hi han moltes coses que encara s'han comentar. Jo ara ni m'ho plantejo. S'han d'esperar uns dies per veure qué passa amb l'equip i amb coses que s'han d'analitzar bé i després decidir. El Masnou a més de ser un club que m'agrada, la junta directiva s'ha portat bé amb mi i m'agradaria fer una mica més d'història per aconseguir èxits aquí.
Cada cop està venint més gent al camp, al poble cada cop es parla més de l'equip, que li pots dir a aquells que encara estiguin dubtosos per que vinguin els dos pròxims diumenges al Municipal?
Sobretot començaria per la gent que si que ve, que jo crec que sempre ha vingut quan ho hem passat malament. Ara el dia de l'Horta tot i fer mal temps vem veure una afició totalment entregada a l'equip i això és bonic, els jugadors ho necessiten. Ells estan promovent coses, els capitants tant el Carlitos Vidal com el Cristian o el Bauli i tots els jugadors i que ells siguin els que es preocupen per què vingui gent, això no m'havia passat mai. Agraïr a la gent que si que ve i els que encara dubtin, que es passin per què veuren onze jugadors que lluiten, que corren defensant la samarreta del seu poble i això val la pena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario