El passat 2 de desembre de 2012 el Masnou encaixava la derrota més dolorosa dels últims anys. El Vilassar de Dalt arribava com a cuer sense haver guanyat cap partit al Municipal i s'enduïa els tres punts cap a Vallmorena amb una golejada estrepitosa (1-5). A partir del minut 40 de la primera part la defensa Masnou va ser un autèntic colador i Mendo en dues ocasions, Loren, Viladomiu i Galeano ridiculitzaven el conjunt masnoví. Després d'encaixar quatre derrotes consecutives, amb l'equip col·locat en zona de descens, a 16 punts de la zona de privilegi i amb 33 gols en contra en només 13 partits, la situació semblava irreversible.
El projecte liderat per Àngel Gómez podria haver acabat després d'aquell dia. Pocs veien capacitats al tècnic i al planter per poder remontar la situació. Però la confiança de la directiva en l'entrenador i el canvi d'actitud de gran part dels jugadors va fer que un equip que semblava enfonsat remontés. Després de dues llargues setmanes en què el capità (Jordi Fernàndez) i el jugador més experimentat (Xavi Comas) van deixar el club, el Masnou arribava al camp del líder Cerdanyola amb tots els pronòstics en contra. El canvi d'actitud es va notar des del minut 1 i el Masnou va ser superior a la Bóbila. Éric Blasco als primers compassos va avançar els maresmencs que després d'aguantar molt bé al llarg del partit van acabar encaixant el gol de l'empat de forma injusta.
Aquell partit va suposar un abans i un després. El bloc de jugadors es va unir com si només fossin un i les victòries no van trigar arribar. A Santa Coloma de Farners, en l'últim partit abans de les vacances de Nadal, el Masnou ja va demostrar el que era capaç de fer. 0-3 al camp del llavors quart classificat. A partir d'aquí i sense fer massa soroll, els resultats són díficilment millorables. Victòries a casa contra la Jonquera, Sant Cugat, Avià, Granollers, Montcada i Horta, a domicili contra Lloret, Mollet, Gramenet B i San Cristòbal i empats contra Ripollet, Guíxols, Peralada i Sant Quirze.
Ara mateix la situació és excel·lent tenint en compte d'on ve aquest equip. A falta de només cinc partits per acabar el campionat, els d'Àngel Gómez són segons amb quatre punts de marge sobre el Farners i l'Horta, que sembla que seran els principals rivals per l'objectiu del Masnou que un cop ja assolida la permanència matemàtica no és altre que el retorn, un any després, a la Tercera Divisió.
El derby d'aquest diumenge és probablement el de més trascendència que es jugui al Maresme en les darreres temporades. A més de tot el que es juga el Masnou, el Vilassar de Dalt encara ha d'assegurar-se la permanència ja que només té tres punts de marge i també el Cerdanyola n'estarà molt pendent. Els vallesans es proclamaran campions si guanyen el seu partit contra el Farners i el Masnou no fa el mateix a Vilassar. Un Cerdanyola que tot i tenir l'ascens i el campionat més que encarrilat, si no aconseguís proclamar-se campió aquesta jornada haurà de visitar el Municipal la setmana vinent amb el títol encara en joc. Per tant, el que passi a Vallmorena és clau pel desenllaç de la competició.
Anys enrere els principals derbys maresmencs es solien viure a Tercera Divisió i fins i tot a Segona Divisió B, però amb la situació actual dels dos grans de la comarca (CE Premià i CE Mataró) fa que l'atenció del futbol i de l'esport comarcal se centri en aquest partit de Primera Divisió Catalana, el millor que es pot veure ara mateix entre equips maresmencs. Una jornada històrica la del pròxim diumenge 5 de maig, esperem que amb un resultat favorable als interessos del CD Masnou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario