Superats

Al primer equip del CD Masnou ja només li queda la opció de l'ascens no compensat de l'Olot a Segona B per poder pujar a Tercera Divisió després d'haver perdut la promoció davant el Santfeliuenc. En el partit de tornada els del Baix Llobregat van reafirmar la seva superioritat i van viure una gran festa, ja que ascendeixen per primera vegada en la seva història a categoria nacional. El Masnou va lluitar fins a l'últim moment, però no n'hi va haver prou per contrarestar el resultat de l'anada, el camp contrari, l'ambient hostil i la major fortuna dels locals en els metres finals.

L'onze del Masnou va tornar a sorprendre. Cristian Guerrero deixava el seu lloc al centre de la defensa al juvenil Rúben Zarzuela i Bauli i Marc Gallart eren titulars mentre que es quedaven a la banqueta homes com Ciurana o Victor Manuel. Àngel Gómez volia sortir amb tot des del principi per intentar superar un Santfeliuenc que, com al partit d'anada, era de preveure que sortís a esperar ben col·locat al darrere. 

El partit no va començar malament pel Masnou. Amb els jugadors concentrats des de l'inici, el Masnou va intentar portar la iniciativa. Els locals van tenir alguna aproximació perillosa per banda, però la primera gran ocasió del partit la va tenir el Masnou. Una falta centrada per Carlitos Vidal la va desviar amb el cap un defensor i es va estavellar al pal (9'). A la contra, però, el Santfeliuenc va tenir la rèplica, però Peinado va salvar bé davant Peralta (10'). Els masnovins seguien millor col·locats al terreny de joc, tot i que no acabaven de crear perill. El Santfeliuenc en tenia prou amb esperar i que anessin passant els minuts.

En pràcticament l'únic error defensiu dels d'Andrés Gonzàlez en tota l'eliminatoria, Marcelo va arribar sol a la frontal de l'àrea amb la pilota controlada i el seu xut va llepar el pal de la porteria de Carlos (31'). No eren gens dolentes les sensacions fins llavors, ja que els locals no estaven arribant. Però llavors va caure una gerra d'aigua freda. Contracop letal amb un gran canvi de joc cap a Peralta, que va controlar, va retallar a Jonatan i la va creuar on no hi podia arribar Peinado (37'). El primer, un gol que no feia reflex del que fins llavors s'estava veient al terreny de joc però que posava les coses molt més difícils. L'equip continuava necessitant dos gols, però el cop anímic va ser molt dur i el Masnou va quedar noquejat. 

Després del descans la reacció tampoc va arribar. Al contrari, els locals van sortir encara més motivats i el Masnou es va anar apagant encara més de forma progressiva. El Santfeliuenc va ser un rodet als primers compassos de la segona part. Entrant per bandes i en pilotes llargues arribaven amb facilitat a la porteria rival. Jairo va avisar amb una rematada que es va estavellar al travesser i que després va haver de treure sota pals Carlitos (54') i poc després cauria el segon. Pilota rebotada que li queia a Maldo i canonada imparable a l'escaire (58'). El Masnou es va quedar molt tocat. Tant que pràcticament en la jugada posterior, Pere Pérez ho tornava a provar des de fora l'àrea i feia el tercer (60'). Dos canonades que convertien Les Grasses en una festa i apropaven als locals a Tercera.

Però el caràcter d'aquest Masnou no li permetia rendir-se. Un minut després, a la sortida d'un còrner Jonatan Reina retallava distàncies (62'). A partir d'aquí, el partit va canviar un altre cop. El Santfeliuenc va tornar a replegar línies. Els masnovins ho intentaven més amb el cor que amb el cap, i així era molt difícil. Amb pilotes penjades, el Masnou va tenir alguna opció com un xut llunyà d'Aitor Nisa o una falta lateral de Jonatan. El Santfeliuenc, al contracop també creava perill amb facilitat i Quiles i Josele van tenir el quart. Ja a les acaballes, Pedro Baena i després Nakatani van tenir una doble oportunitat claríssima en jugades de rebots, però el gol no va arribar. Com tot l'any el nostre equip no es va rendir i va lluitar fins al final. No se'ls pot retreure res.

Finalment quan el col·legiat va xiular el final, invasió de camp per cel·lebrar un ascens històric de l'equip local, que jugarà a Tercera Divisió per primera vegada tot i ser un club centenari i representant d'una ciutat de 45.000 habitants. Al Masnou li queda esperar i creuar els dits per l'ascens de l'Olot, que ara es torna a trobar a només una eliminatòria d'aconseguir-ho després de superar el Mairena. Dilluns es coneixerà el rival dels garrotxins. S'acabi produïnt l'ascens o no, la temporada del Masnou és espectacular i ningú dels que l'ha seguit la oblidarà. S'han de donar les gràcies al tots els integrants del primer equip i al seu cos tècnic. Toca preparar l'any vinent.